Etiqueta: Catalunya

El caçador de bruixes, de David Martí Martínez

Un llibre basat en fets reals, sobre la gran persecució de les bruixes que hi va haver a Catalunya. Hi juga un paper preponderant la Inquisició, tot hi que aquí hi juga tots els papers. Ja enganxa des de bon principi, i és que relata com la fam i la misèria que pateix la població, amb les maltempsades i rigors especialment durs sobretot a l’hivern, porta a la més absoluta desesperació i es creen les condicions ideals per a que qualsevol guspira posi foc al polvorí. I com que la maldat es troba en qualsevol persona, el dolent de la pel´·lícula decideix que ell no passarà mai més gana, i que si convé sacrificarà qui sigui per aconseguir el seus objectius.

S’hi expliquen les supersticions, les creences i els comportaments dels personatges que viuen a mitjans segle XVI, a la ciutat de Montblanc, on hi va haver una gran persecució de dones acusades de bruixeria, que es va estendre per tot el Principat i que va provocar assassinats de dones indefenses en un moment en que la gent necessitava focalitzar la seva ràbia en un enemic, i en oferir-los la possibilitat de culpar el “maligne”, de seguida s’hi apunten i s’encén la foguera en un tres i no res.

Novel·la relativament curta i de molt fàcil i ràpida lectura. interessant.

La força de la raó o la raó de la força

Els esdeveniments dels darreres dies s’han precipitat de tal manera que és difícil poder mantenir la perspectiva del que ha passat, passa i passarà. Hi ha en joc la llibertat de molta gent, la llibertat de tot un poble, tota una cultura, els sentiments de milions de persones i les legitimitats que senten, tant uns com altres.

Els espanyols se senten Catalunya seva, part integral de la seva terra, aquella que han de mantenir unida per la força de les armes si cal. I evidentment els cal, perquè un poble oprimit només es pot mantenir al teu costat per la força de les armes. I per la força de tot un estat menyspreable que hi ajuda, és clar. Animant a tots els seus ciutadans a actuar amb violència. Animant les seves forces d’ocupació a actuar amb violència. Animant els seus jutges a actuar amb violència, desmesura i acarnissament. Perquè no volen ni sentir a parlar de perdre Catalunya. No és que se l’estimin, mai ho han fet. Però la volen. Perquè els ajuda a pagar les seves festes, les seves corrupcions, els seus amiguets i què carai! Perquè els pertany per dret de conquesta.

Els catalans s’han despertat de cop, farts de sentir-se menystinguts, farts de sentir-se atacats, utilitzats i apartats. Farts de suportar tantes mentides, farts d’un estat que utilitza els mitjans públics per atacar-los. Que paga policies que són una vergonya pel que representen, que paga periodistes i empresaris per tergiversar la veritat, que paga ambaixadors, polítics i tota una corrua inacabable de gent per a que l’ajudi a repetir incansablement les seves mentides, intentant convèncer els més despistats.

Espanya és una gran mentida. La seva força vé de l’engany, la mentida i la por. Quina desgràcia de país!

Catalunya es veu atacada constantment per aquests llops famolencs que pretenen defensar la pau i la democràcia. Espero i desitjo que Catalunya aconsegueixi desfer-se d’aquest jou terrible que la tenalla per, per fi! emprendre el camí de la normalitat i no haver de defensar permanentment les raons més òbvies.

Victus, d’Albert Sánchez Piñol

Una excel·lent  novel·la històrica! M’ha encantat llegir-la. Narra la caiguda de Barcelona el 1714, però en realitat comença a explicar-la molt abans, per boca d’un enginyer militar educat a França però d’origen català. Com a supervivent del setge, caiguda i posterior represàlia ocorreguda contra els vençuts, ens serveix de nexe d’unió entre tots aquests anys i d’una manera molt planera i eficaç l’utilitza per a endinsar-nos en les intimitats dels conflictes armats d’aquell temps. La primera de les grans batalles que narra molt per sobre és la batalla d’Almansa. Allà també hi tenen un paper destacat els Miquelets, que aniran prenent protagonisme a partir d’ara i fins al final del llibre.

És corprenedor aprendre encara que sigui per mitjà d’una novel·la històrica el paper de moltes personalitats de l’època, des dels noms més il·lustres de la història de Catalunya fins als més menyspreables partidaris de les tropes borbòniques, amb Felip V al capdavant. Tota una lliçó de com es pot explicar la història d’una manera entenedora i amb detalls humorístics que treuen ferro a les situacions més difícils. Apassionant.