La passadora, de Laia Perarnau

Aquest és un llibre d’aquells que agraden de llegir. A més d’ambientar-se en part a Andorra, es basa en fets reals i històricament ben documentats, té una trama molt ben aconseguida i sens dubte atrapa fins al final. Tracta de les persones sovint anònimes que van ajudar centenars de persones a escapar d’una mort assegurada si no aconseguien atravessar els Pirineus per arribar a Espanya, i d’allà prendre el camí de l’exili o el retorn als seus països d’origen, fugint del nazisme; Quan aquestes persones s’organitzaven mínimament es coneixen com a cadenes d’evasió. No s’oblida de tocar també aquella gent que aprofitant-se de la extrema vulnerabilitat d’aquestes persones, es van omplir les butxaques tant com van voler, a canvi això si, de carregar sobre la seva consciència el mal generat.

És interessant també la perspectiva que en fa l’autora, ja que posa tot el pes i el protagonisme en una dona, portant a la palestra també les dificultats a que s’enfrontava el gènere femení per emprendre qualsevol cosa.

Cornèlius, l’Almogàver. De Pilar Rahola

Una bona novel·la que al mateix temps barreja relats i personatges hist`òrics amb lleugers tocs de situacions disteses i moltes descripcions ben crues de la realitat d’aquell temps. Una bona manera d’aprendre història sense adonar-se’n. Explica prou detalladament el punt àlgid guerrer del poble català, i ho relata d’una manera molt acurada, gaudint amb el detall de les batalles guanyades i describint les traïcions i misèries que van portar a la decadència de l’exèrcit almogàver. Convé llegir-lo!

 

 

La germandat de l’àngel caigut, de Jaume Clotet i Planas

Una novel·la que enganxa des de bon principi i que es composa de molts dels ingredients que el converteixen en un “bestseller”… pensant en clau nacional! Té salts històrics, de l’actualitat al temps de les croades, i utilitza un fil argumental relacionat amb el Vaticà i la demonologia, amenitzat amb la figura Papal i la guàrdia vaticana, una societat secreta destinada a la custòdia d’un presoner molt particular i un exèrcit de dimonis ansiosos per guanyar-se els favors del mateix Satanàs…

 

L’hospital dels pobres, de Tània Juste

Una novel·la preciosa que mentre ens narra la història dels prohoms, metges i arquitectes de la ciutat comtal també ens explica com es va anar planejant i construint un nou hospital per atendre els malalts de Barcelona, amb la voluntat de ser dels més avançats, seguint la línia dels hospitals que es feien a Europa. I el resultat va ser el magnífic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ara ja substituït per un nou hospital, i havent quedat tancats els pavellons modernistes per a ús i gaudi dels ciutadans i turistes.

Bonica i encisadora novel·la.

39+1, de Sílvia Soler

Acostumo a fugir d’aquesta mena de llibres, perquè em semblen vulgars i no em desperten l’interès. Però amb aquest vaig fer una excepció, i me n’alegro d’haver-la fet! Ideal si formes part d’aquesta generació nascuda entre els 60 i els 80 perquè moltes de les anècdotes et poden interpel·lar i si no, almenys et faràs un bon tip de riure.

Entretingut.

Balzac i la petita modista xinesa, de Dai Sijie

Aquesta novel·la és ben diferent de la resta i molt interessant de llegir. Som al 1971 i narra la vida de dos joves xinesos fills de professionals lliberals que després de la caiguda en desgràcia dels seus pares són enviats a un poble perdut de les muntanyes per a rebre una educació -reeducació- comunista. Els dos joves no saben adaptar-se a la seva nova vida i rol, i aconsegueixen sobreviure amb enginy i canvien el dur treball com a peons per l’ofici de contacontes explicant les pel·lícules que veuen a la ciutat on hi ha cine (al poble no n’hi ha). Al mateix temps, un d’ells s’enamora de la filla del tallista, i tot això mantenint oculta una maleta plena de llibres prohibits pel règim.

Lectura recomanable i deliciosa.

 

Plataforma, de Michel Houellebecq

Com no podia ser d’una altra manera, l’autor ho torna a fer. Aconsegueix agafar un dels temes tabú de la societat actual i el posa davant dels nassos per a enfrontar-nos amb tota la cruesa de la realitat. El protagonista, cansat de viure i amb cap esperança ni delit que l’empenyin a tirar endavant, va vivint a seva vida amb la mateixa intensitat que ho faria un mosquit atrapat en ambre. És un ambient totalment depriment, que només fa que empitjorar quan a més entra en joc el mercadeig i turisme sexual impune que es pot practicar al sud est asiàtic.

Una novel·la dura, impactant i que et deixa anorreat. Costa refer-se.

Ampliació del camp de batalla, de Michel Houellebecq

Una altra novel·la crua i depressiva d’aquest autor. Amb el seu estil inconfusible va desgranant la vida del protagonista, home sol i depressiu, buit i sense cap ànsia de viure ni de sortir ja no de la mediocritat en que es troba immers sin´´o de la vida en general. De tant fosca i depressiva resulta ser una lectura divertida i que atrapa. Toca de plè un altre dels tabús de la societat actual, i és la superficialitat amb que vivim. Interessant.

Submissió, de Michel Houellebecq

La descoberta d’aquest autor ha estat impactant. Els temes que tracta, el llenguatge barroer, el fatalisme i la mediocritat que destil·len totes les seves novel·les produeix un efecte curiós i magnetitzant. De cop i volta necessitava llegir més coses d’aquest autor tan curiosament vençut.

En aquesta novel·la, ambientada a França en l’actualitat, es planteja un tema espinós i és la possibilitat que a França de manera imminent guanyi les eleccions un partit àrab i arabista no radical. Ens exposa la situació vista des d’un analista de seguretat de la DGSI, que es contraposa a l’adormida massa de votants francesos que deixen el futur del país en mans de persones que tenen una visió de la política íntimament lligada a la religió i que ràpidament inicien el procés de conversió a tots nivells.

Interessant i impactant ( i groller i inadmissible, també).