Categoria: Bravo!

Es congela l’explorador de windows en clicar amb el botó dret? Solucionat!

Fa uns dies que estava anant de corcoll per culpa d’alguna actualització del windows 11 que havia provocat un mal funcionament que impedia treballar amb fluidesa amb l’ordinador. Resulta que de cop i volta, en clicar amb el botó dret a algun arxiu o icona que estava situat a l’escriptori de l’ordinador, o en qualsevol de les carpetes, el resultat (inesperat) era que no passava res. No s’obria el menú contextual ni es podia utilitzar cap de les opcions que normalment ens surten (recordeu: “Obre”, “Imprimir”, “Enviar a”… i tantes altres opcions que poden variar depenent dels programes que tinguem instal·lats).

Això s’havia convertit en un veritable entrebanc, perquè utilitzem el botó dret constantment i hi estem tant avesats, que canviar tota la metodologia de treball per a evitar-ho estava resultant un calvari.

Cap de les opcions que estava provant no donava cap resultat, si no és que eren una pèrdua total de temps i una comprovació que la majoria de les solucions que la gent publica (curiosament, moltíssimes a youtube) no resolien el problema.

Finalment i de manera totalment fortuïta, he trobat el Sant Grial que estava cercant desesperadament. Sort que sempre hi ha algú amb amplis coneixements que no dubta en posar-los al servei de la societat sense esperar res a canvi!

La solució és aquí, i en deixo el text copiat per si mai desapareix l’enllaç:

I just fixed the issue without the need to run a repair.

I used the following command to disable the new context menu.
reg.exe add “HKCU\Software\Classes\CLSID\{86ca1aa0-34aa-4e8b-a509-50c905bae2a2}\InprocServer32” /f /ve

The problem is now resolved.

El que us deia: Són cracks.

L’escala del dolor, d’Albert Villaró Boix

He de confessar que no sóc massa donat a llegir llibres d’autors andorrans. No sabria dir si és degut a una mala experiència que he fet extensible a tots i cada un d’ells o bé a la creença que tot el que es fa a fora de les nostres fronteres ha de ser millor a la força. I encara estic estabornit de la bona impressió que m’ha fet aquesta lectura. Potser perquè la vaig agafar sense massa esperances, amb una mica de recel hi tot, m’ha semblat molt i molt bona. Imagino que el llibre en si, el relat, es podria encabir dins la casella de novel·la policíaca, però no ben bé.

El que sí que és innegable és que la protagonitza un policia andorrà, l’Andreu Boix, una ànima turmentada que està al cap del departament d’investigació criminal de la nostra Policia. Ha de ballar amb una visita del copríncep francès i un assassinat pocs dies abans d’un duaner. Narra amb molta gràcia les peripècies del policia, del funcionari i del vidu turmentat, com interactua amb els seus col·legues, els seus superiors jeràrquics i polítics, i els policies francesos. El trobo especialment interessant perquè situa la història en llocs coneguts, utilitza el llenguatge i les expressions de l’Alt Pirineu (no m’atreviria a dir que “l’andorrà” pròpiament dit, més aviat hem recorda més al que es parla a l’Alt Urgell, i fins on he pogut veure parla del que sap o es documenta amb mota eficàcia del que vol parlar.

M’ha agradat tant que un cop acabat he anat a buscar el primer llibre seu que m’ha caigut a les mans, que ha resultat ser La bíblia andorrana. Ara mateix l’estic llegint, però pel proper miraré de trobar el que inicia la saga, que si no vaig perdut. Val a dir que el de l’Escala del dolor el vaig agafar pensant-me que era la seva darrera creació, i resulta que és del 2012 i no sé pas quin deu ser el que inicia la narració. L’he llegit com els darrers a través del servei de biblioteques de e-biblio. Fantàstic.

Biblioteques digitals

Fa pocs dies va sortir la notícia als diaris (i 2) i a la televisió que a Andorra ja disposem de servei de préstec de llibres i revistes digitals.

Sembla que ja fa un temps que el sistema funciona a Catalunya, tot hi que jo me’n vaig assabentar la mateixa setmana que van anunciar la bona nova a l nostre país.

El sistema l’han batejat com eBiblio, un nom que si bé no és el més original del món, trobo que és ben pensat i diu exactament el que és, sense haver de recórrer a funambulismes innecessaris.

Lògicament el primer que vaig fer en assabentar-me’n va ser trobar el moment per donar-me d’alta al sistema, i és que cal, a més de tenir el carnet de qualsevol biblioteca del país, anar físicament a la biblioteca per a que et donin d’alta (sembla que es volen assegurar que els facilitis un correu electrònic, potser per tenir una manera fiable d’entrar en contacte amb tu, no ho sé). Al cap d’un parell d’hores vaig rebre un mail amb la informació per entrar al sistema (nom d’usuari i contrasenya). I ja està! A partir d’aleshores ja pots triar i remenar entre la de moment exigua quantitat de títols disponibles, entre llibres i revistes. Si en vols demanar en préstec però ja necessites instal·lar un programa d’Adobe (Adobe Digital Editions 4.5) que gestiona els drets digitals de les obres. Allà pots demanar prestats o retornar els volums.

La prova l’he fet amb Una columna de foc, d’en Ken Follet, i ha estat completament satisfactòria!

Resoldre problema php “Cannot modify header information”

Ostres portava unes quantes setmanes batallant perquè no podia entrar al blog (aquest i un altre) per editar-lo o afegir entrades. Havia provat de tot i m’estava plantejant de reinstal·lar-lo del tot, o bé d’esperar una actualització que resolgués el problema.

El cas és que hem sortia en intentar entrar l’avís “Cannot modify header information – headers already sent by”.

Per internet es troben diverses causes, però a mi la solució que m’ha funcionat és la que he trobat en aquest blog Cybmeta, que a més d’una explicació senzilla i netament clarificadora, ens deixa un arxiu php que ens resol ell solet el problema. Bàsicament resulta que hi ha un espai en el codi d’algun arxiu php on no hi hauria de ser. I això ens impedeix la execució de la resta de codi del wordpress. Total, deixo enllaç directe a l’arxiu que ho soluciona. Només cal copiar-lo a l’arrel del blog, posar la nostra adreça del blog i el nom de l’arxiu php (per a que s’executi) i voilà! Màgia. L’arxiu l’he copiat al meu servidor per si desapareix: Arxiu PHP

Díaz: No netegeu aquesta sang, de Daniele Vicari

 

Estem davant d’una pel·lícula que relata els fets ocorreguts durant les manifestacions en contra de la reunió del G8 que es va celebrar a Gènova, Italia, entre el 19 i el 22 de juliol de 2001. Van succeir uns episodis de violència inexcusable per part de la policia italiana contra els manifestants, en la seva major part absolutament pacífics. El film sembla dirigir tota la culpa dels incidents cap a la policia i cap a un grup majoritàriament anarquista extremadament violent anomenat Black Bloc, susceptible d’haver propiciat una reacció absolutament desproporcionada per part dels carabinieri. Segurament és la explicació més plausible, així com també s’apunta en aquest film-reportatge que els interessos polítics i personals dels alts càrrecs tant civils com policials van passar davant de qualsevol altra condició.

Absteniu-vos-en si sou sensibles o us altereu fàcilment. Fa feredat de veure, encara que sigui interpretat per actors, la contundent actuació de la policia contra joves indefensos i amb les mans clarament aixecades en senyal de rendició, les pallisses a que van sotmetre’ls, així com vexacions, insults i maltractaments variats. També indigna veure les explicacions inversemblants inventades a correcuita per a maquillar aquest atac salvatge i les proves incriminatòries fabricades per la mateixa policia per justificar l’injustificable.

Per internet corren algunes crítiques negatives que es basen en la qualitat del film en general, dels seus actors o de la seva interpretació. Jo crec que més aviat s’ha de veure com un documental que permetrà que aquests fets tan lamentables no es tornin a reproduir. Cal veure-la.

Jo confesso, de Jaume Cabré

Quin plaer llegir-lo! Crec que feia molts anys que no tenia la oportunitat de llegir un text tant hi tant bo. M’ha fet la impressió d’estar davant d’una novel·la total. És extremadament llarg, es fa feixuc i pateix d’un excés d’erudició que sovint desconcerta el lector, però és excel·lent i una delícia si aconsegueixes no perdre’n el fil. Barreja un munt de personatges, un munt d’èpoques i un munt d’històries. I quan dic que les barreja és que realment pots estar llegint un paràgraf convençut que està parlant de la història immediatament anterior, però no! Ja estàs uns segles abans o desprès, i toca rellegir la darrera pàgina per a situar-te de nou.  L’extrema dificultat arriba quan en el mateix paràgraf barreja diferents èpoques, personatges corresponents a diferents històries que interaccionen entre sí i costa de treure’n l’entrellat. Suposo que a nivell tècnic això és de nivell avançat!

Com dic, complicat de seguir, però magistralment narrat.

La història principal (cap a la qual la resta conflueixen d’una manera o altra) és la vida d’un nen superdotat nascut en el sí d’una família burgesa benestant de mitjans del segle XX, amb un pare erudit fins a l’extrem i una mare que en principi està totalment subordinada al poder masculí. El que comparteixen els dos és una extrema fredor envers el seu únic fill. Això marca la evolució de l’Adrià Ardèvol. Això i la manera de portar el negoci d’antiguitats del seu pare. Sobretot la manera d’adquirir-ne novetats. Un violí massa valuós, textos incunables i un amor difícil per al protagonista.

Una de les poques novel·les que avui en dia mereixen ésser comprades i tenir-les en un lloc d’honor de la biblioteca. Les altres, el 99,9% són morralla per a llegir una sola vegada, i encara.

1 entrevista cada dia

Descobreixo a través de l’Internauta una web que impressiona: Un periodista i un fotògraf s’embarquen en un projecte tant interessant i excitant com esgotador: Aconseguir publicar una entrevista diària fins que acabi l’any. Cada entrevista va acompanyada com a mínim d’una foto. N’he mirat unes quantes i totes les fotos hem semblen genials. És al·lucinant. I l’entrevista no es queda curta, no… Avui han publicat la del Quim Masferrer, del Teatre de Guerrilla (quin crack!). No m’en perdré ni una, ja m’hi he subscrit!

Boox A60, de Onyx International (aka Wolder)

Aquest Nadal ha estat fructífer en moltes coses, però si ens centrem en les materials m’ha caigut del cel un e-book fantàstic que hem té el cor robat.

No n’havia tingut cap altre abans, si exceptuem la tablet de Toshiba que no hem va acabar de convèncer.

Des que el vaig desembolicar no he parat de trastejar-hi i utilitzar-lo per al que serveix, llegir. I és que si els darrers anys tenia la literatura aparcada, ara puc dir que està en plena efervescència i cada moment lliure és una oportunitat per a reprendre la lectura inacabada.

Es tracta d’un sofisticat ebook amb tinta electrònica, connexió wifi i possibilitat de llegir múltiples formats. Si hem de ser sincers, és un equip enfocat directament a la lectura de llibres, no a la de revistes o còmics. En escala de grisos i força ràpid en execució. Sembla que mantenen una política d’actualitzacions força interessant. Disposa de mig Gb de memòria interna i un lector de targetes SD fins a 32Gb. La pantalla és de 6 polzades. L’espai útil de lectura acaba essent com el d’un llibre de butxaca.

La finalitat del llibre electrònic és permetre la lectura de llibres digitals de manera còmoda. I aquest compleix les expectatives. En canvi la possibilitat de navegar per internet no està gaire ben resolta. Es pot fer, però no és una experiència massa agradable tant per la lentitud com per les poques possibilitats del navegador incorporat.

En tractar-se de tinta electrònica, no produeix fatiga visual i per tant la sensació és la d’estar llegint un llibre en paper. Si disposem de poca llum necessitarem, igual que en la lectura en paper, un llum adicional. Podem estar hores sense apartar els ulls de la pantalla i no patir les desagradables conseqüències que sens dubte sofririem si estessim llegint en una pantalla amb retroil·luminació.

El preu del dispositiu (Boox A60) és d’aproximadament 300€. Força car si no l’hem de fer servir intensivament. Calculo que es pot haver amortitzat amb la lectura d’uns 15 llibres al preu desorbitat actual.

Personalment trobo que no només és recomanable sinó imprescindible disposar d’un aparell similar. Només està justificat per aquells reacis del tot a les noves tecnologies, tot hi que és tan senzill d’utilitzar que aborreix. I desenganyeu-vos, no és el mateix tenir el llibre físic a les mans… és molt millor! No s’arruga, no s’embruta, no perdem el punt de lectura, podem fer anotacions i recuperar-les després amb facilitat, podem portar col·leccions senceres al damunt sense deixar-hi l’esquena… És fantàstic! La llàstima… que no està en català.

L’internauta a Vilaweb

A principis de setembre sorgia el nou programa de L’internauta, aquesta vegada sota el paraigües de Vilaweb i de la mà com sempre de Vicent Partal. Des d’aleshores, des d’aquest primer programa no n’havia tornat a sentir parlar més, i pensava que encara no s’havien aconseguit resoldre alguns problemes tècnics que podrien haver sorgit. Avui però he decidit fer una cerca per resoldre el dubte, i resulta que des d’aleshores i de manera setmanal (tots els dimarts) publiquen un nou programa en format podcast! Això vol dir que podem baixar-ne gratuïtament l’arxiu en MP3 i escoltar-lo quan a nosaltres ens vagi bé! També és clar ens podem subscriure a la web a través d’aquesta adreça (per exemple mitjançant el Google Reader, líder indiscutible del moment per molt que salvin “in extremis” el vell Bloglines). Si ho fem, opció que recomano del tot, cada vegada que es publiqui un nou programa rebrem directament l’actualització al Google Reader i no ens caldrà anar comprovant periòdicament l’adreça.

Jo de moment ja els tinc tots emmagatzemats a l’ordinador, a falta de passar-los al telèfon per escoltar-los en qualsevol moment i circumstància que s’hi avingui.

Vídeos de 3alacarta

Fa un temps TV3 va emetre una sèrie de programes d’esquetxos còmics, amb com a protagonistes 2 actors catalans: Clara Segura i Bruno Oro. La sèrie va aguantar poc temps en antena, imagino que no va agradar massa, i de fet pels comentaris que els usuaris n’han fet a la web es nota que no deixà a ningú indiferent. Fa uns dies, aprofitant que TV3 torna a passar la sèrie en antena, se’m va ocòrrer visitar l’arxiu de TV3, anomenat 3alacarta i revisar si podia baixar els vídeos al pc i agrupar-los tots en un DVD per a visionar-los quan hem convingués. La veritat és que el sistema que té instaurat la cadena no ho permet, només deixa veure’l en connexió. I és clar, inquiet que és un, vaig posar-me a buscar si hi havia alguna manera de baixar els vídeos.

Els resultats hem van demostrar que no era pas l’únic amb el mateix objectiu. La xarxa és plena de comentaris de gent que en té la necessitat, i de com han aconseguit saltar-se la traba. Bé, de fet i ben mirat segurament és UN que hi va dedicar una mica de temps i neurones i la resta s’ha dedicat a anar-ho copiant i utilitzant.

Tot hi això, encara el sistema era una mica massa feixuc, i sortosament un usuari de la web TotsRucs va tornar a posar en funcionament les neurones i va publicar una mini-aplicació que extreu directament l’adreça per baixar el vídeo que ens interessa.

El link és aquí i funciona!