Etiqueta: Guerra

La passadora, de Laia Perarnau

Aquest és un llibre d’aquells que agraden de llegir. A més d’ambientar-se en part a Andorra, es basa en fets reals i històricament ben documentats, té una trama molt ben aconseguida i sens dubte atrapa fins al final. Tracta de les persones sovint anònimes que van ajudar centenars de persones a escapar d’una mort assegurada si no aconseguien atravessar els Pirineus per arribar a Espanya, i d’allà prendre el camí de l’exili o el retorn als seus països d’origen, fugint del nazisme; Quan aquestes persones s’organitzaven mínimament es coneixen com a cadenes d’evasió. No s’oblida de tocar també aquella gent que aprofitant-se de la extrema vulnerabilitat d’aquestes persones, es van omplir les butxaques tant com van voler, a canvi això si, de carregar sobre la seva consciència el mal generat.

És interessant també la perspectiva que en fa l’autora, ja que posa tot el pes i el protagonisme en una dona, portant a la palestra també les dificultats a que s’enfrontava el gènere femení per emprendre qualsevol cosa.

La campaña afgana, de Steven Pressfield

 

Aquesta vegada es tracta d’una novel·la històrica que relata l’experiència d’un jove soldat macedoni que s’enrola a l’exèrcit d’Alexandre per anar a lluitar al front oriental, a Afganistan. Segueix els passos dels seus 2 germans grans, que ja fa temps que hi estan lluitant, amb Alexandre. Però quan s’hi troba immers descobreix que aquesta guerra no és la que s’esperava. Aquí no hi ha ni honor ni glòria, només tortura, assassinats i guerra bruta. Les tribus d’Afganistan, en guerra permanent entre elles històricament, s’han unit per fer front a l’invasor, i els senyors de la guerra que dominen el territori ataquen l’exèrcit grec en una guerra de guerrilles molt difícil de gestionar per un exèrcit com el d’Alexandre. S’hi descriuen amb tota mena de detalls els atacs, les tàctiques, les armes emprades… i s’hi relata amb una cruesa infinita les tortures, els assassinats i les lleis afganes, arrelades en un honor atàvic, que no impedeixen que un pare assassini una filla per donar una mica d’aigua als presoners moribunds, o que un germà assassini la seva germana per haver permès que un soldat grec li vegi la cara, però que al mateix temps permet que una promesa es trenqui en mil bocins al cap de segons d’haver-la verbalitzat i segellat. Narra la diferència de cultures i la dificultat d’un teatre d’operacions com l’afganès, amb una aridesa i un terreny inassumibles per qualsevol. La duresa de la guerra en aquestes circumstàncies i el dia a dia dels soldats, les seves penúries, les esperances i els lligams de sang que s’estableixen entre ells, sovint més forts que els que els uneixen a les pròpies famílies.

I podem extrapolar el que el llibre ens explica a situacions més properes, com la fallida invasió russa de la mateixa regió, o l’actual presència occidental, molt lluny d’una victòria clara. Igual que va passar amb Alexandre, fa tants i tants anys. Un llibre dur, que passa amb un obrir i tancar d’ulls. Val la pena.