Crònica de l’Assassí de Reis – 2 –
Aquesta novel·la és un xic més llarga que l’anterior, i és la continuació de El nom del vent. El Kvothe marxa de la Universitat i obté unes vivències i uns coneixements que disten força del que hem pogut veure a la primera part. L’univers de l’autor s’amplia i ens descriu molt àmpliament altres indrets, costums, països i ens ensenya com el protagonista aplica els coneixements apresos sense aturador. Mil pàgines que passen ràpid com l’aigua.
És una mena de spin-off, en espera que l’autor acabi la tercera novel·la, on podem aprendre una mica més del personatge de l’Auri, una antiga estudiant de la Universitat que per alguna raó va acabar vivint sota la universitat, en els túnels abandonats fa molt de temps. Una noia amb una sensibilitat extremadament marcada que veu en Kvothe alguna cosa especial.
Crònica de l’Assassí de Reis – 1 –
Una autèntic troballa inesperada. Recomanada per algú que a priori no m’hauria imaginat mai, aquesta novel·la resulta una novel·la que mica en mica et va atrapant i t’obliga a llegir amb ànsia fins que ja no queda més llibre.
Es tracta d’una novel·la de gènere fantàstic on el seu protagonista, en Kvothe, personatge des del principi excepcional, pateix una desgràcia prou important per marcar tot el llarg de la trilogia (si, és el primer llibre d’una trilogia. Inacabada. De moment) la seva vida. Ens presenta un món on existeixen éssers sobrenaturals, màgia i poders ocults a la majoria de les persones, Ambientada en una època medieval. Molt recomanable. No es pot dir que sigui una novel·la curta, però l’acabareu abans del que us esperàveu. Molt recomanable (ja ho havia dit?).
