Etiqueta: Diario de una invasión zombie

Rescate. Diario de una invasion zombie

I vet aquí la tercera i última part de Diario de una invasion zombie! Com els 2 relats que l’han precedit, és una lectura ràpida, amena i que enganxa! Si bé és cert que al final de la segona part la història es va començar a enrarir amb l’aparició d’una misteriosa organització ultrapoderosa, i que aquesta tercera novel·la segueix en la mateixa línia, es pot perdonar perquè la narració de situacions al límit de la supervivència i l’ús d’armes i equipaments convencionals fan oblidar la relliscada pseudofantasiosa (si, en una novel·la de zombies encara hi ha espai per a ser més fantasiós, encara) en que cau l’autor. I també és cert que el final, com una gran part de les històries, es desenvolupa a una velocitat supersònica i amb prou feines tens temps de pair el que està passant. Tant li costava a l’autor de seguir escrivint durant una cinquantena de pàgines més per a fer la transició cap al final amb lentitud i bona lletra? Fa tot l’efecte que tenia pressa per entregar el llibre! En fi, una bona trilogia… per als amants del gènere!

Exilio. Diario de una invasión zombie

Aquesta és la segona part de la trilogia “Diario de una invasion zombie”. El primer llibre el comentava en aquesta entrada. Aquest segon volum al meu entendre val molt la pena, igual que el primer. Es llegeix en una esgarrapada i no és gens difícil de seguir, sobretot perquè l’autor segueix utilitzant la tècnica que és un supervivent qui narra les seves peripècies en un diari personal. Imagino que l’autor no hi posa massa manies perquè… si se suposa que un paio que ha de buscar-se la vida a cada minut té temps d’escriure ni que siguin quatre ratlles diàries… és que el lector (nosaltres) ens ho empassem tot, o gairebé!

Aquesta vegada la història continua des d’on es va quedar, al refugi militar subterrani anomenat afectuosament com “Hotel 23”, un cop vençuts els pinxos que els volien prendre la seva base per la força. El protagonista, que és qui té una graduació militar més alta de tots els supervivents s’encarrega d’organitzar i fer rutllar les instal·lacions i el personal civil i militar que hi viu, a més d’establir contacte amb un comandament militar americà establert en portaavions i submarins a alta mar. Com a pilot que és, participa en les missions de rescat i de tot tipus que se li encarreguen des de l’alt comandament, i en una d’aquestes l’helicòpter pateix una avaria enmig de territori infectat. La resta de la novel·la ens narra com aconsegueix sobreviure amb grans dificultats, i com és ajudat per una misteriosa organització que gaudeix d’una tecnologia i uns recursos que semblen il·limitats.

Com a novel·la de zombies està molt bé, però que es comencin a embolicar amb misterioses organitzacions que poden fer aparentment qualsevol cosa ja hem fa pujar la mosca al nas. En qualsevol cas, es llegeix molt bé i et deixa amb ganes de saber què passa després…

Diario de una invasión zombie, J. L. Bourne

Dins el gènere zombie, aquesta és una obra mestra!

La novel·la pretén anar dictant les vivències d’un soldat de la Marina dels Estats Units en format diari, quan el nostre món es veu arrasat per una enfermetat molt estranya. Al principi tot és molt confús, sembla que el brot de la epidèmia es focalitza a la Xina, però ràpidament s’estén fins que tot el planeta en resulta afectat. Els que moren de mort natural s’aixequen convertits en morts vivents. Els que moren de manera tràgica també… sembla que la humanitat està condemnada, i de fet en pocs dies queden ben poques bosses de resistència a nivell planetari. Una d’aquestes bosses de resistència és la que ens fa de fil conductor, per mitjà d’un marine que quan veu quin desastre s’està començant a gestar decideix fer cas omís de la crida a files que li fa l’exèrcit i quedar-se parapetat a casa. Disposa d’un petit arsenal i queviures per resistir unes setmanes. Aviat però s’adona que no està sol, i és que un veí també està parapetat a casa seva.  Junts aconsegueixen escapar amb un avió civil que el protagonista sap pilotar, només per continuar les seves peripècies per a mantenir-se amb vida.

Molt amè i molt interessant de llegir, això si, només per als afeccionats al gènere.