Una història americana, de JD Vance

Aquest és un llibre diferent. Des de la nostra òptica europea acostumem a veure els Estats Units com un país homogeni i ben estructurat, però en aquesta lectura, autobiografia, podem entrar a la vida d’una part de la població americana, probablement els que han votat entusiasmats l’actual president americà, el Sr. Trump. Descriu d’una manera força salvatge l’interior dels Estats Units, al voltant sobretot de la ciutat de Middletown, a Ohio. La vida de la seva gent, la debacle que està vivint aquella part de la societat americana, immersa en la violència, les drogues i la desesperació. És tota una trobada amb una realitat desconeguda.

M’ha interessat sobretot aquesta part de la novel·la. La pobresa estructural, gairebé escrita als gens d’aquesta gent, com tot els porta a fracassar, i com aquesta idea pesa com una llosa en tot allò que deixen de fer justament per la mentalitat derrotada que arrosseguen.

D’altra banda, descriu el somni americà acomplert de l’autor, contra tota estadística i lògica existent.

En alguns moments sembla més un llibre d’autoajuda que no una autobiografia, potser per això es fa pesat de llegir en alguns moments.

Vigilància permanent, d’Edward Snowden

Aquest és un llibre que qualsevol que estigui mínimament interessat en la privacitat i seguretat de les nostres dades, tant les que posem públicament a disposició (al facebook, instagram, whatsapp, telegram, skype, gmail, hotmail…) de les grans corporacions com aquelles que no sabem que servim en safata de plata (videoconferències, Alexa, compres virtuals, jocs, fotografies i vídeos familiars o privats, ús dels dispositius, trucades telefòniques, càmeres de videovigilància, bases de dades de trànsit…) a les mateixes grans corporacions, petites empreses i administracions, hauria de llegir.

El mateix autor escriu que fins hi tot per ell mateix es fa complicat entendre l’abast mundial, absolut, de la recopilació de dades, mètriques i l’abús que se n’està fent per part del govern dels Estats Units, que és el que ell coneix. És aclaparadora aquesta lectura. Millor si es tenen alguns coneixements tècnics per acabar d’entendre la majoria dels conceptes que es mencionen. Per la resta, és un plec de descàrrec de culpes de l’autor envers imagino la justícia americana i la seva opinió pública, que lluitar contra les acusacions d’un estat no deu ser gens fàcil, i si és aquest encara menys.

La meva història, de Michelle Obama

La lectura d’aquesta biografia em va semblar interessant només de conèixer-ne la existència. El fenòmen Obama als Estats Units va impactar tota la societat occidental. La manera en que aquest president va arribar al poder, el magnetisme que irradiava i com va aconseguir omplir d’esperança una part important de la societat americana i occidental, que ens ho miràvem expectants i amb certa enveja pel calibre polític que demostraven tenir allà i que no veiem per enlloc als països propers. Tenia ganes de conèixer-ne una mica més, i ara que la primera dama publicava aquest llibre, acceptant que és absolutament subjectiu (però no mancat d’autocrítica, malgrat sigui lleugera) vaig aconseguir-ne l’exemplar en català que ens va facilitar el servei d’ebiblio d’Andorra.

I em va agradar força. Evidentment és la biografia de la Michelle, no del president, i és francament interessant de llegir, sobretot si donem per bones totes les dades que aporta de la seva infància i joventut, on es deixa clar que estem llegint la vida d’algú excepcional.

Cal llegir-lo. No decepciona, sobretot si hem viscut amb interès el mandat del president Obama.

El Sindicat de l’Oblit, d’Albert Villaró Boix


Aquest llibre em va servir per tancar el cicle de lectures de 2018, i val a dir que tractant-se d’una nova entrega de Mossèn Farràs no em va costar gens de decidir que l’havia de llegir. Com la resta de la saga, es llegeix en una esgarrapada i té el plus d’ambientar parts de la novel·la en el nostre país i els voltants.

En eaux troubles, de Don Camsell

Un relat en primera persona sobre un integrant de la unitat de la SBS (Special Boat Service) del Regne Unit, similar a la coneguda SAS però més especialitzada en operacions especials relacionades amb el mar.

No estic segur que es tracti d’un relat verídic, però tot fa pensar que efectivament es tracti d’això, una narració del propi autor d’algunes de les seves missions, amb els detalls de l’armament, tàctiques, neguits i sentiments que poden tenir qualsevol dels integrants d’una unitat tant especial. Tracta de la guerra de les Malvines o Falklands, d’operacions encobertes quan la IRA d’Irlanda del Nord existia i se la combatia amb totes les forces possibles, d’operacions antiterroristes i antidroga. Relata entrenaments, successos i també algunes derrotes. Algunes vegades amb un to narratiu poc sostingut… el que porta a pensar que no és necessàriament una novel·la sinó un relat d’experiències d’algú que potser si que descriu experiències viscudes.

El President ha desaparegut, de Bill Clinton i James Patterson

Són gairebé 500 pàgines que es llegeixen sense adonar-te’n. Té absolutament tots els ingredients per ser un bestseller mundial. Autor conegut (Bill Clinton… sense comentaris), trama intensa que des del primer moment t’atrapa i fins que no en llegeixes el final ja no pots parar, i un relat fàcil de seguir, sense floritures ni descripcions eternes.

En realitat és molt previsible tot, des de bon principi, en que ens trobem en uns Estats Units i el seu President que són els més bons de tot el món, enfrontats com sempre amb el terrorisme internacional (islamista en aquest cas) i algunes països antagònics (dolents, molt dolents). Tot molt americà. Intents de destrucció massiva i total de la superpotència, corredisses i patiment i…. El final no el desvetllarem. Val a dir que com a novetat es parla molt de pirates informàtics, programadors, malware i virus (surt el WannaCry ransomware!). La novel·la però manté la tensió fins el darrer segon. Bestseller magistral. Llàstima que al final tots siguin iguals. Val la pena de llegir, aconsegueix integrar-te en l’acció.

El dia que Barcelona va morir, d’Enric Calpena

Qui estigui mitjanament interessat en la història i escolti habitualment Catalunya Ràdio ja deu saber qui és l’autor. Per als qui no, en 3 paraules com diuen alguns personatges: És un divulgador apassionat de la història, i des de fa molts anys porta el programa radiofònic “En guàrdia!”. Evidentment té un currículum més ampli que el podreu consultar aquí.

Aquest llibre va en la línia dels grans bestsellers històrics que hem pogut veure darrerament. A mi em recorda especialment tot hi que no estaria ben bé al mateix nivell de complexitat, a les novel·les d’El metge o Xaman, de Noah Gordon, Els pilars de la terra de Ken Follet o L’església del mar i Els hereus de la terra d’Ildefonso Falcones.

Una molt recomanable lectura on no hi trobarem a faltar un fidel reflex de la societat barcelonina de l’any 1000 (985 per ser exactes), així com alguns detalls de la organització dels exèrcits comtals i andalusins, i les tècniques de guerra i la presa de decisions.

Enganxa. Val la pena de llegir.

La terra maleïda, de Juan Francisco Ferrándiz

Aquesta és una novel·la històrica que ha començat fluixeta i ha anat “in crescendo” fins arribar a l’apoteosi final. Situa la història en una Barcelona al segle IX, però recorre els territoris des de l’actual Catalunya Nord, passant per Ripoll, Girona i Barcelona. Relata les vivències de dos germans molt especials, fills d’un petit noble que mor defensant els seus senyors i que aconsegueixen salvar la vida no se sap ben bé com, arribant a un monestir on els monjos els acullen i els protegeixen fins que han de marxar. A partir d’aquest moment les seves vides prenen caires molt diferents, essent la del noi Isembard el camí dels cavallers, de l’honor, honestedat i força, i el de la noia Rotel el camí fosc de les pràctiques obscures, nigromants i fetilleres. Amb històries d’amors vertaders, de traïdories entre nobles i vassalls, assassinats, ànsies de poder i tota mena de tripijocs per aconseguir cadascú el seu objectiu. Com en tota bona novel·la hi ha bons molt bons, dolents extraordinàriament dolents i molts personatges entremig que ajuden al farciment de la narració.

La impressió general que m’ha quedat és que la novel·la és una emulació d’aquells bestsellers que tant d’èxit han aconseguit els darrers anys, com podria ser L’església del Mar o El metge. Al meu entendre no arriba al nivell que despleguen aquests autors però poc a poc va teixint una història que t’acaba captivant. Val molt la pena, però se li ha de donar un marge de confiança fins que arrenca i et veus submergit en la narració.

Postales desde la tumba, d’Emir Suljajic

Aquest és un llibre que he hagut de buscar i que ha suposat una certa dificultat perquè inexplicablement no es troba en format digital i el format físic costa moltíssim de trobar. Finalment a la Biblioteca de Canillo me l’han pogut prestar.

Narra la vivència, real, de l’autor, supervivent del genocidi ocorregut a Bòsnia a la dècada dels 90 quan els serbis van decidir atacar i matar els seus veïns. És curiós com la narració no destil·la un odi especial envers els que van ser els botxins de la gran majoria de la gent que va conèixer l’autor, incloent els seus familiars més directes i els seus amics d’infància.

Es dedica a fer una descripció més o menys ordenada del que va ocórrer, des del seu punt de vista més personal. I detalla les matances, els bombardejos, les atrocitats viscudes i les penúries que va haver de passar amb una naturalitat i una fredor (de vegades distant) que potser és el que més m’ha sobtat. Perquè d’aquesta guerra, que vam viure molts a través dels mitjans de comunicació, en sabem les barbaritats més mediàtiques, però en el meu cas no tenia una visió des del punt de vista de la població civil, aquella que es limita a sobreviure com pot i juga a esquivar les bombes i els franctiradors… i les bales perdudes.

En va parlar en un programa de ràdio (Estat de Gràcia) de Catalunya Ràdio la Lolita Bosch, i em va despertar la curiositat. Interessant.

Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas

És un llibre molt recent, que també he tingut el gust de llegir amb el llibre electrònic i bàsicament permet al Bassas deixar anar, des de la distància dels anys passats, lleugeres pinzellades de la seva trajectòria professional al capdavant del Matí de Catalunya Ràdio (o l’MCR com diu ell). Tinc la sensació que és una espècie de resum de cara a la galeria però és molt contingut en el relat dels fets, i és comprensible. Deixa anar molts fils per a qui els sàpiga aprofitar, però sovint ho fa veladament i es necessita una treball extra per descobrir de qui parla exactament. Imagino que simplement ha fet un llibre que podria ser un prefaci del primer volum d’una enciclopèdia.

Parla sovint dels sentiments, dels seus i dels oients. Evidentment s’hi explaia, però francament esperava més contingut. Fa la impressió que ha rellegit les seves notes personals i ha anat narrant aquelles anècdotes que més l’han engrescat, que més l’han colpit o emocionat. Al final parla de la seva estada a Washington com a corresponsal, i de la cobertura del terratrèmol que va devastar Haití.

A mi m’agrada més en les seva vessant periodística que no pas la d’escriptor. Se’l troba a faltar, a la ràdio i en les seves píndoles que publicava diàriament a l’Ara.