Mes: agost de 2023

L’illa del doctor Moreau, de H.G. Wells

Una novel·la diferent, probablement perquè fa més de 100 anys que el seu autor la va publicar. Narra les peripècies d’un cientific que sobreviu al naufragi del seu vaixell, només per a ser abandonat en una illa pràcticament deserta. Aviat començarà a adonar-se que en realitat està força concorreguda, tot hi que potser no exactament com ell hauria preferit. Lectura molt ràpida i amena, i reflexió poc velada sobre la ètica dels científics, com una mena de directrius per ajudar a encarrilar el que en aquella època ja devia semblar una velocitat de canvi social impressionant i desfermat.

60 dies a Cuba, de Roger de Gràcia

Una novel·la curta però que enganxa. Passa a l’actualitat – bé…, es narra com si fos en temps present, però veig que està escrita o publicada el 2016 ja fa un cert temps-, quan en Roger i la seva parella decideixen viatjar a Cuba durant 1 mes per mirar de resoldre una crisi de parella i decidir, amb aquest que ja s’imaginen i que realment es podria considerar un viatge iniciàtic, si val la pena continuar junts o és millor separar les seves vides a partir d’aquell moment. Molt (massa) curteta, molt (massa) desinvolta i també molt (massa) centrada en l’ús de drogues diverses, donant la impressi´ó que calen per aconseguir el que cerquen. Però curiosament no deixes el llibre fins al final, així que alguna altra cosa deu tenir…!

El temor d’un home savi, de Patrick Rothfuss

Crònica de l’Assassí de Reis – 2 –

Aquesta novel·la és un xic més llarga que l’anterior, i és la continuació de El nom del vent. El Kvothe marxa de la Universitat i obté unes vivències i uns coneixements que disten força del que hem pogut veure a la primera part. L’univers de l’autor s’amplia i ens descriu molt àmpliament altres indrets, costums, països i ens ensenya com el protagonista aplica els coneixements apresos sense aturador. Mil pàgines que passen ràpid com l’aigua.

La música del silenci, de Patrick Rothfuss

És una mena de spin-off, en espera que l’autor acabi la tercera novel·la, on podem aprendre una mica més del personatge de l’Auri, una antiga estudiant de la Universitat que per alguna raó va acabar vivint sota la universitat, en els túnels abandonats fa molt de temps. Una noia amb una sensibilitat extremadament marcada que veu en Kvothe alguna cosa especial.

El nom del vent, de Patrick Rothfuss

Crònica de l’Assassí de Reis – 1 –

Una autèntic troballa inesperada. Recomanada per algú que a priori no m’hauria imaginat mai, aquesta novel·la resulta una novel·la que mica en mica et va atrapant i t’obliga a llegir amb ànsia fins que ja no queda més llibre.

Es tracta d’una novel·la de gènere fantàstic on el seu protagonista, en Kvothe, personatge des del principi excepcional, pateix una desgràcia prou important per marcar tot el llarg de la trilogia (si, és el primer llibre d’una trilogia. Inacabada. De moment) la seva vida. Ens presenta un món on existeixen éssers sobrenaturals, màgia i poders ocults a la majoria de les persones, Ambientada en una època medieval. Molt recomanable. No es pot dir que sigui una novel·la curta, però l’acabareu abans del que us esperàveu. Molt recomanable (ja ho havia dit?).

M, de Lolita Bosch

Interessant relat curt per alliçonar i posar sobre la taula un debat que potser passa massa desapercebut, i és la violència que ocorre en el nucli mateix d’una família. La manera de narrar la història ja és de per si prou xocant, però a més la història pròpiament resulta colpidora per la duresa de la situació viscuda, i el seu desenllaç, clarament narrat des de l’inici mateix del llibre.

Los nueve gigantes, de Amy Webb

A partir d’aquest i les properes entrades són per a reprendre una mica el resum dels llibres llegits. Pel que comprovo ja fa mesos que no publico les lectures així que els poso tots en ratxa.

Aquesta vegada es tracta d’un llibre de divulgació, no tècnic (o no gaire) i que té un objectiu molt lloable, i és que ens posa en guàrdia com a societat davant l’immens poder que estan aconseguint les grans empreses amb la IA, Intel·ligència Artificial. Curiosament en el moment de la lectura encara no havia explosionat el tema, i amb retrospectiva m’adono que el llibre ja encarava els problemes que més endavant han anat sortint a la palestra. Molt satisfactòria i interessant lectura. A mi m’ha servit per a tenir una visió una mica més fonamentada a l’hora d’entendre el seguit de notícies i contranotícies que van començar amb el ChatGPT i han continuat des d’aleshores.