Està clar que la temàtica religiosa envoltada d’obscures intrigues, misteriosos artefactes i germandats secretes ha demostrat sobradament la seva capacitat d’atraure escriptors i lectors i malgrat repetir la mateixa estratègia una i altra vegada continua amb una salut envejable. Per alguna raó però aquesta novel·la m’ha semblat més fluixa que les anteriors. Crec que simplement és degut a la mateixa concepció del llibre i potser la mateixa autora no aconsegueix desmarcar-se suficientment de la línia homogeneïtzadora d’aquesta tipologia de novel·les. La manera com està escrita no respecta els tempos necessaris per a que el lector prengui consciència que s’ha canviat el temps i l’espai i això fa perdre el ritme de la lectura i genera certa frustració. No la recomanaria. Si de cas li cal una revisió editorial que armonitzi aquestes situacions.
