Submissió, de Michel Houellebecq

La descoberta d’aquest autor ha estat impactant. Els temes que tracta, el llenguatge barroer, el fatalisme i la mediocritat que destil·len totes les seves novel·les produeix un efecte curiós i magnetitzant. De cop i volta necessitava llegir més coses d’aquest autor tan curiosament vençut.

En aquesta novel·la, ambientada a França en l’actualitat, es planteja un tema espinós i és la possibilitat que a França de manera imminent guanyi les eleccions un partit àrab i arabista no radical. Ens exposa la situació vista des d’un analista de seguretat de la DGSI, que es contraposa a l’adormida massa de votants francesos que deixen el futur del país en mans de persones que tenen una visió de la política íntimament lligada a la religió i que ràpidament inicien el procés de conversió a tots nivells.

Interessant i impactant ( i groller i inadmissible, també).

L’estret camí entre desitjos, de Patrick Rothfuss

Quan em vaig assabentar que finalment l’autor havia publicat la continuació de la saga, vaig fer mans i mànigues per a llegir-la el més aviat possible, i en català. La decepció va ser majúscula! No em podia creure que allò fos el que se suposava que havia de recollir el testimoni dels anteriors relats, que combinaven la passió, la imaginació extravagant i històries fantasioses narrades amb cura. És com si l’autor no hagués escrit aquest llibre, o com si de cop i volta hagués perdut tota capacitat per escriure.

El més curiós és que l’autor en un escrit del llibre en parla com si n’estigués molt cofoi. Surrealista (o jo no he entès res).

L’obrador dels prodigis, de Christian Escribà i Sílvia Tarragó

Aquest és un llibre dolç ambientat en plena postguerra espanyola, a Barcelona, i utilitza les receptes delicioses i delicadíssimes dels diferents postres que es servien a la famosa pastisseria per a explicar-ne la història i vicissituds i ens narra la vida a la ciutat, amb l’Alba com a protagonista exercint un ofici fins aleshores vetat a les dones, com es veu terriblement atreta per un home distingit i acabalat però festeja i s’acaba casant amb un altre home, i entremig com la “màgia del dolç” serveix com a excusa per explicar una i altra vegada totes les anècdotes que hi passen.

Un llibre diferent. El més interessant és la descripció precisa i el llenguatge emprat cada vegada que es parla de cuina. Per la resta, no val la pena.

Oblivion, un cel rere l’altre, de Francesc Miralles

Un relat curt i interessant, que enganxa sobretot per la seva història demencial i psicodèlica que si no t’ha espantat en les primeres 15 pàgines és senyal que arribaràs fins al final.

Explica la història d’un pobre noi -Sasha- d’un poble perdut de les illes Canàries que desembarca a la gran ciutat per a prosseguir els seus estudis, i només arribar comencen els problemes. Un parent que desapareix i un grapat de noies que van entrant i sortint de la seva vida, intensíssima i caòtica, tot barrejat amb uns americans que experimenten amb l’amor i les seves possibilitats.

El caçador de bruixes, de David Martí Martínez

Un llibre basat en fets reals, sobre la gran persecució de les bruixes que hi va haver a Catalunya. Hi juga un paper preponderant la Inquisició, tot hi que aquí hi juga tots els papers. Ja enganxa des de bon principi, i és que relata com la fam i la misèria que pateix la població, amb les maltempsades i rigors especialment durs sobretot a l’hivern, porta a la més absoluta desesperació i es creen les condicions ideals per a que qualsevol guspira posi foc al polvorí. I com que la maldat es troba en qualsevol persona, el dolent de la pel´·lícula decideix que ell no passarà mai més gana, i que si convé sacrificarà qui sigui per aconseguir el seus objectius.

S’hi expliquen les supersticions, les creences i els comportaments dels personatges que viuen a mitjans segle XVI, a la ciutat de Montblanc, on hi va haver una gran persecució de dones acusades de bruixeria, que es va estendre per tot el Principat i que va provocar assassinats de dones indefenses en un moment en que la gent necessitava focalitzar la seva ràbia en un enemic, i en oferir-los la possibilitat de culpar el “maligne”, de seguida s’hi apunten i s’encén la foguera en un tres i no res.

Novel·la relativament curta i de molt fàcil i ràpida lectura. interessant.

Es congela l’explorador de windows en clicar amb el botó dret? Solucionat!

Fa uns dies que estava anant de corcoll per culpa d’alguna actualització del windows 11 que havia provocat un mal funcionament que impedia treballar amb fluidesa amb l’ordinador. Resulta que de cop i volta, en clicar amb el botó dret a algun arxiu o icona que estava situat a l’escriptori de l’ordinador, o en qualsevol de les carpetes, el resultat (inesperat) era que no passava res. No s’obria el menú contextual ni es podia utilitzar cap de les opcions que normalment ens surten (recordeu: “Obre”, “Imprimir”, “Enviar a”… i tantes altres opcions que poden variar depenent dels programes que tinguem instal·lats).

Això s’havia convertit en un veritable entrebanc, perquè utilitzem el botó dret constantment i hi estem tant avesats, que canviar tota la metodologia de treball per a evitar-ho estava resultant un calvari.

Cap de les opcions que estava provant no donava cap resultat, si no és que eren una pèrdua total de temps i una comprovació que la majoria de les solucions que la gent publica (curiosament, moltíssimes a youtube) no resolien el problema.

Finalment i de manera totalment fortuïta, he trobat el Sant Grial que estava cercant desesperadament. Sort que sempre hi ha algú amb amplis coneixements que no dubta en posar-los al servei de la societat sense esperar res a canvi!

La solució és aquí, i en deixo el text copiat per si mai desapareix l’enllaç:

I just fixed the issue without the need to run a repair.

I used the following command to disable the new context menu.
reg.exe add “HKCU\Software\Classes\CLSID\{86ca1aa0-34aa-4e8b-a509-50c905bae2a2}\InprocServer32” /f /ve

The problem is now resolved.

El que us deia: Són cracks.

L’illa del doctor Moreau, de H.G. Wells

Una novel·la diferent, probablement perquè fa més de 100 anys que el seu autor la va publicar. Narra les peripècies d’un cientific que sobreviu al naufragi del seu vaixell, només per a ser abandonat en una illa pràcticament deserta. Aviat començarà a adonar-se que en realitat està força concorreguda, tot hi que potser no exactament com ell hauria preferit. Lectura molt ràpida i amena, i reflexió poc velada sobre la ètica dels científics, com una mena de directrius per ajudar a encarrilar el que en aquella època ja devia semblar una velocitat de canvi social impressionant i desfermat.

60 dies a Cuba, de Roger de Gràcia

Una novel·la curta però que enganxa. Passa a l’actualitat – bé…, es narra com si fos en temps present, però veig que està escrita o publicada el 2016 ja fa un cert temps-, quan en Roger i la seva parella decideixen viatjar a Cuba durant 1 mes per mirar de resoldre una crisi de parella i decidir, amb aquest que ja s’imaginen i que realment es podria considerar un viatge iniciàtic, si val la pena continuar junts o és millor separar les seves vides a partir d’aquell moment. Molt (massa) curteta, molt (massa) desinvolta i també molt (massa) centrada en l’ús de drogues diverses, donant la impressi´ó que calen per aconseguir el que cerquen. Però curiosament no deixes el llibre fins al final, així que alguna altra cosa deu tenir…!

El temor d’un home savi, de Patrick Rothfuss

Crònica de l’Assassí de Reis – 2 –

Aquesta novel·la és un xic més llarga que l’anterior, i és la continuació de El nom del vent. El Kvothe marxa de la Universitat i obté unes vivències i uns coneixements que disten força del que hem pogut veure a la primera part. L’univers de l’autor s’amplia i ens descriu molt àmpliament altres indrets, costums, països i ens ensenya com el protagonista aplica els coneixements apresos sense aturador. Mil pàgines que passen ràpid com l’aigua.

La música del silenci, de Patrick Rothfuss

És una mena de spin-off, en espera que l’autor acabi la tercera novel·la, on podem aprendre una mica més del personatge de l’Auri, una antiga estudiant de la Universitat que per alguna raó va acabar vivint sota la universitat, en els túnels abandonats fa molt de temps. Una noia amb una sensibilitat extremadament marcada que veu en Kvothe alguna cosa especial.