Categoria: Divagacions tecnològiques

L’imperi contraataca. Samsung VS Apple

Vagi en primer lloc que considero Apple una gran empresa, que com el Fènix ha resorgit de les seves cendres. I està volant molt alt, entre altres coses gràcies a les encertades campanyes de màrqueting i al disseny dels seus productes. Però a mi no hem convenç, ni ara ni abans. No m’agrada que sigui una empresa tant controladora de tot el que fan els seus usuaris. No m’agrada que siguin ells els qui decideixen què pots fer amb el producte que tu compres. No m’agrada que hem tractin com un incapaç. És per això que va contra els meus principis comprar res d’Apple.

Per contra, com que el mercat tira per la seva banda, no hem desagrada la idea dels tablets ni dels telèfons intel·ligents. I sortosament hi ha alternatives no iguals, millors que les que presenta Apple. Perquè fa molts anys que tenim HTC, empresa xinesa que fa uns productes tecnològicament molt avançats i ara el que tira més és Samsung, amb la seva gamma Galaxy que està arrasant entre els qui com jo no sóm partidaris d’Apple.

Funcionant amb el sistema operatiu Android, de Google. Permet convertir el telèfon de la manera que ens plagui, i ens obre un món de possibilitats, només limitat pel hardware present.

Sembla que Samsung va en la bona línia, d’una manera similar a Sony amb la seva gamma Vaio. Esperem que ens continuïn meravellant amb aquests productes!

Per contra i en contraposició al post anterior, no estic segur que sigui el dispositiu ideal per a llegir llibres, el substitut natural del llibre físic. Però si que és ideal per a veure vídeo, escoltar música, com a telèfon (segurament equipat amb un auricular bluetooth per a no haver d’enganxar-se l’aparell a l’orella) i llegir revistes, diaris i còmics en gran format. Similar a l’Ipad, però millor. És clar.

Boox A60, de Onyx International (aka Wolder)

Aquest Nadal ha estat fructífer en moltes coses, però si ens centrem en les materials m’ha caigut del cel un e-book fantàstic que hem té el cor robat.

No n’havia tingut cap altre abans, si exceptuem la tablet de Toshiba que no hem va acabar de convèncer.

Des que el vaig desembolicar no he parat de trastejar-hi i utilitzar-lo per al que serveix, llegir. I és que si els darrers anys tenia la literatura aparcada, ara puc dir que està en plena efervescència i cada moment lliure és una oportunitat per a reprendre la lectura inacabada.

Es tracta d’un sofisticat ebook amb tinta electrònica, connexió wifi i possibilitat de llegir múltiples formats. Si hem de ser sincers, és un equip enfocat directament a la lectura de llibres, no a la de revistes o còmics. En escala de grisos i força ràpid en execució. Sembla que mantenen una política d’actualitzacions força interessant. Disposa de mig Gb de memòria interna i un lector de targetes SD fins a 32Gb. La pantalla és de 6 polzades. L’espai útil de lectura acaba essent com el d’un llibre de butxaca.

La finalitat del llibre electrònic és permetre la lectura de llibres digitals de manera còmoda. I aquest compleix les expectatives. En canvi la possibilitat de navegar per internet no està gaire ben resolta. Es pot fer, però no és una experiència massa agradable tant per la lentitud com per les poques possibilitats del navegador incorporat.

En tractar-se de tinta electrònica, no produeix fatiga visual i per tant la sensació és la d’estar llegint un llibre en paper. Si disposem de poca llum necessitarem, igual que en la lectura en paper, un llum adicional. Podem estar hores sense apartar els ulls de la pantalla i no patir les desagradables conseqüències que sens dubte sofririem si estessim llegint en una pantalla amb retroil·luminació.

El preu del dispositiu (Boox A60) és d’aproximadament 300€. Força car si no l’hem de fer servir intensivament. Calculo que es pot haver amortitzat amb la lectura d’uns 15 llibres al preu desorbitat actual.

Personalment trobo que no només és recomanable sinó imprescindible disposar d’un aparell similar. Només està justificat per aquells reacis del tot a les noves tecnologies, tot hi que és tan senzill d’utilitzar que aborreix. I desenganyeu-vos, no és el mateix tenir el llibre físic a les mans… és molt millor! No s’arruga, no s’embruta, no perdem el punt de lectura, podem fer anotacions i recuperar-les després amb facilitat, podem portar col·leccions senceres al damunt sense deixar-hi l’esquena… És fantàstic! La llàstima… que no està en català.

Avast Internet Security en català

El món dels antivirus i les suites de seguretat és ben curiós. N’hi ha tants com vulguis però mai cap et protegirà al 100% de tot. Per molt onerós que resulti.

Jo ja he utilitzat al llarg dels anys Mcafee, Kaspersky i sobretot Norton. Però el darrer i el que m’està  resultant més agradable, amb un preu contingut, és l’Avast. En la seva versió completa de Internet Security. No sé si és el millor, però m’ofereix 2 anys de cobertura per 3 ordinadors amb la mateixa llicència, amb actualitzacions constants, sense resultar massa pesat per al sistema… cosa que els altres no podien pas presumir-ne, d’això.

Ho tinc clar, si n’haig de recomanar algun, és aquest. Cap virus (tot hi que hi ha hagut força intents). Coixeja amb l’antispam, això si.

Però el motiu de dedicar-li un article no és tant per les seves bondats, com per la estratègia d’incorporar multitud d’idiomes. Jo el vaig comprar en anglès, i la instal·lació se’m va fer en castellà. I ara trastejant m’he adonat que si anem a la opció Configuració (dalt a la dreta del programa), hi ha una pestanya d’Idioma, i allà, si cliquem a Afegir altres idiomes, podem triar el català, entre moltíssims d’altres. És una traducció acurada i perfectíssima. Tant, que no recordo haver tingut mai un antivirus-firewall en català. I vaja si fa il·lusió! Si només les empreses tinguessin la decència d’oferir localitzacions dels seus productes en la llengua pròpia del nostre país!

LibreOffice encara no està llest

Segur que molt de vosaltres ja sabeu que la suite ofimàtica estrella, la substituta perfecta del Microsoft Office, és l’Openoffice. Un projecte opensource, d’ús gratuït totalment compatible amb els documents generats per la famosa suite de Microsoft.

Resulta que fa un temps que està tenint problemes per a continuar la seva trajectòria per històries de drets, i els desenvolupadors han decidit tirar pel dret i crear una nova suite, filla de l’Openoffice però lliure de les seves regulacions. Aquesta nova suite es diu LibreOffice, i és una evolució de l’Openoffice, amb alguns canvis més aviat a nivell estètic. De fet fins hi tot el número de versió concorda amb la que hauria estat la nova versió de l’Openoffice.

Fa anys que treballo amb l’Openoffice, i realment sempre ha complert les meves expectatives. I ara si cal migrar a LibreOffice, ho faré. De fet ja ho vaig fer, però està clar que hem vaig precipitar. Libreoffice està en versió Beta 3, el que vol dir que no es recomana per entorns productius. Encara no. I la realitat és que funciona lleugerament pitjor que l’Openoffice. No hem refereixo a l’estabilitat, sinó a la velocitat. És sensiblement més lenta. Imagino que anirà millorant, però de moment convé esperar.