Steve Jobs. La biografia (de Walter Isaacson)

Amb aquest llibre (672 pàgines) he passat de tot. És curiós com m’ha costat Déu i ajuda d’acabar-lo, perquè tot hi tenir un relatiu interès en la vida del personatge, sempre m’han atret les biografies i arribat el moment tothom semblava boig per llegir aquest llibre, per tant podríem dir que la rabiosa actualitat i l’atractiu del personatge m’hi han empès.

No sóc usuari de productes d’Apple. De fet en sóc un no-partidari conscient. No vull comprar ni Ipod, ni Ipad ni cap MacBook amb cap Lion corrent per dins. I no ho vull perquè no estic d’acord amb haver de combregar a ulls clucs amb una filosofia que et volen imposar, per molt excel·lent que pugui ser.

I també m’encurioseix sense límits com al meu voltant tot aquell qui compra un producte d’Apple acaba transformant-se en un aferrissat defensor de la marca i dels seus productes. Un fanboy que en diuen. Suposo que té un poder d’atracció important entrar en un club tant selecte.

Tot això hem va fer entrar el cuquet d’iniciar la lectura de la biografia de l’Steve Jobs.

Totes les vegades que he estat fortament temptat de deixar-ne la lectura han estat propiciades per una alèrgia cap al personatge. No puc suportar algú amb tanta prepotència i altivesa com el protagonista. Amb tant de talent i tant poc tacte cap a la resta de persones que l’envolten. Però la curiositat final sembla que ha pogut amb tot.

I no m’ha decepcionat. És el personatge inaguantable que ja imaginava. De fet és molt més insofrible. Pot haver estat una ment privilegiada, alguns en diuen un geni. Jo no ho crec. Ha estat un hàbil gestor del talent, un comunicador excel·lent  i un venedor encara millor. Però una persona detestable en general, al meu entendre. De fet estic convençut que patia de desordres mentals greus… sinó no m’explico les seves actituds.

L’imperi contraataca. Samsung VS Apple

Vagi en primer lloc que considero Apple una gran empresa, que com el Fènix ha resorgit de les seves cendres. I està volant molt alt, entre altres coses gràcies a les encertades campanyes de màrqueting i al disseny dels seus productes. Però a mi no hem convenç, ni ara ni abans. No m’agrada que sigui una empresa tant controladora de tot el que fan els seus usuaris. No m’agrada que siguin ells els qui decideixen què pots fer amb el producte que tu compres. No m’agrada que hem tractin com un incapaç. És per això que va contra els meus principis comprar res d’Apple.

Per contra, com que el mercat tira per la seva banda, no hem desagrada la idea dels tablets ni dels telèfons intel·ligents. I sortosament hi ha alternatives no iguals, millors que les que presenta Apple. Perquè fa molts anys que tenim HTC, empresa xinesa que fa uns productes tecnològicament molt avançats i ara el que tira més és Samsung, amb la seva gamma Galaxy que està arrasant entre els qui com jo no sóm partidaris d’Apple.

Funcionant amb el sistema operatiu Android, de Google. Permet convertir el telèfon de la manera que ens plagui, i ens obre un món de possibilitats, només limitat pel hardware present.

Sembla que Samsung va en la bona línia, d’una manera similar a Sony amb la seva gamma Vaio. Esperem que ens continuïn meravellant amb aquests productes!

Per contra i en contraposició al post anterior, no estic segur que sigui el dispositiu ideal per a llegir llibres, el substitut natural del llibre físic. Però si que és ideal per a veure vídeo, escoltar música, com a telèfon (segurament equipat amb un auricular bluetooth per a no haver d’enganxar-se l’aparell a l’orella) i llegir revistes, diaris i còmics en gran format. Similar a l’Ipad, però millor. És clar.