L’ocell de la revolta (Els Jocs de la Fam 3), de Suzanne Collins

I finalment l’últim llibre, el que tanca la trilogia i que narra el desenllaç final, on s’enfronten ja en guerra oberta les forces del Capitoli i els districtes, i on com en les altres novel·les la protagonista, la Katniss tindrà un paper més que destacat, destacadíssim. Després del rescat in extremis per part dels rebels, el conflicte es globalitza i tothom lluita per la supervivència. I la Katniss s’enfrontarà no només als seus temors, també al seu destí i el destí que li han preparat, sense ella saber-ho, des de l’exterior.

Crec que aquesta és la novel·la més trepidant de les tres, la que pràcticament a cada pàgina hi passa alguna cosa, la que ens manté enganxats al llibre fins al final. Segurament aquestes lectures s’enquadrarien dins de l’anomenada novel·la juvenil, ja que hi ha tots els ingredients per a que així sigui, però es deixa llegir i passa molt bé també pels adults. La llàstima és que com acostuma a passar amb aquestes històries és que l’autor (autora en aquest cas) sembla que s’envali ella sola i el final arriba com una gerra d’aigua freda, gairebé sense esperar-lo. A les darreres pàgines tot s’accelera com mai i et deixa la impressió que es podria haver allargat unes quantes pàgines més, o haver descrit unes històries més ben deixades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *