Autor: jaume

Soy el número quatro, de Pittacus Lore

“I am number four” és el títol original del llibre escrit per Pittacus Lore. La intenció és fer-ne tota una saga, aquest n’és el primer exemplar, del que se n’ha fet una pel·lícula (o de la pel·lícula se n’ha fet el llibre, abans sempre era el paper abans que el cel·luloide, però ara vés a saber!).

 

Aquesta història està emmarcada absolutament dins el gènere fantàstic, i hem recorda a la sèrie de Herois, on hi havia tot un seguit de personatges amb poders extraordinaris. En aquest cas resulta que d’un planeta anomenat Lorien devastat per una raça també alienígena aconsegueixen escapar in-extremis 9 membres joves anomenats guardians, amb poders especials que encara no s’han manifestat, i els seus 9 corresponents mestres per a guiar-los en el seu procés d’aprenentatge. La única sortida és anar a la Terra, on viuen des de fa 10 anys amagats entre nosaltres. El problema és que la raça alienígena conqueridora els segueix i no només vol acabar la seva feina començada a Lorien, la de aniquilar completament la espècie, sinó que planeja destruir també el nostre planeta, després d’haver exhaurit tots els seus recursos naturals.

Una novel·la per passar l’estona, que tindrà molta tirada per al públic adolescent. De lectura molt ràpida i amb suficients elements per a mantenir la intriga fins al final, que es deixa perfectament preparat per a una continuació propera si l’èxit acompanya.

Extreure massivament arxius de subcarpetes

M’he trobat que no hem satisfà la manera com el Calibre (el programa que tothom utilitza per a gestionar la seva biblioteca digital) s’ocupa de la col·lecció de llibres de l’ebook. Si més no no he trobat la manera de modificar-ne el funcionament més bàsic, que és que ens crea una carpeta per cada autor i allà ens col·loca tots els llibres que hi coincideixen.

Jo preferiria gestionar-ho tot des de l’ebook, i segurament localitzar les lectures per temes hem resultaria molt més útil. Com que ja porto temps amb el calibre i com he dit no m’acaba de resoldre la papereta – considero que és un assumpte important, ja que segons el moment hem pot venir de gust llegir novel·la fantàstica o històrica, un tema econòmic o empresarial o bé qualsevol altra cosa- i ara mateix la operativa passa per saber quin autor ha escrit el llibre que vull llegir, anar-lo a buscar navegant per les diferents pantalles d’autors i finalment quan el localitzo ja hem queda guardat a l’apartat de lectures recents, però és una castanya al principi.

I darrerament m’he adonat que per a evitar la interposició del Calibre passo directament els llibres a la targeta SD, sense la intermediació del programa, pel que hem queden els arxius despullats allà on els he deixat. I justament és el que prefereixo!

Així que decidit. Abandono el calibre. El desinstal·lo dels ordinadors i a partir d’ara la única cosa que hem perdré és lo xulo que era navegar per la biblioteca digital veient les portades i la breu descripció. Que de fet és per a l’únic que l’emprava!

Ah! I per cert, per a poder desmembrar la meva biblioteca sense tornar-me boig (havia de treure els arxius de cada carpeta per a dipositar-los tots junts en una carpeta mare, he trobat un truc genial que deixaré per a la posteritat:

  • Entres a la carpeta mare
  • Apretes la tecla F3 (que correspon a la recerca)
  • Escrius a la casella de recerca . i apretes Enter
  • Selecciones els arxius que vols traspassar
  • Copies o retalles, segons el que desitgis
  • Empegues allà on vulguis.
Genial, oi?

Actualitzar el firmware del Boox Wolder correctament

Si no teniu ni idea del què és el firmware, o el Boox Wolder… no cal que continueu llegint.

 

Si pel contrari heu arribat aquí després d’infructuosos intents d’actualitzar la ditxosa maquineta… Esteu de sort!

 

Tot es troba a internet, però no és senzill. Ara ho simplificarem molt i molt.

El Boox és un llibre electrònic que per aquestes contrades ha comercialitzat la casa Wolder. És un bon aparell, el que falla és el suport tècnic (inexistent) que faciliten els qui tant alegrement comercialitzen l’aparell.

Resulta que el distribuïdor (no goso dir-li fabricant, ja que els de wolder no fabriquen res, si de cas seria Onyx International qui ho fa) en un moment determinat d’eufòria encara facilitaven actualitzacions per als seus aparells (concretament per al model Boox A60, parlo). I la darrera actualització va ser la versió de firmware 1.4 20100901. I va ser la darrera no perquè la casa mare (Onyx International) deixés de facilitar-los actualitzacions, sinó perquè algú va cometre un error imperdonable i no hi havia manera de seguir actualitzant l’aparell.

Bé, doncs aquí acaben els vostres maldecaps, ja que a internet ho expliquen tot divinament, encara que en anglès i potser per alguns és complicat d’entendre.

Per començar, el Boox es basa en una versió de Unix molt bàsica, pel que és susceptible d’executar comandaments no previstos en un principi pel fabricant (això a títol merament informatiu, no cal pas que hi toqueu res! Més ben dit, NO hi toqueu res, encara convertiríeu l’ebook en una esplèndida  però prematura ferralla tecnològica!). El que si que ens caldrà és executar alguns passos molt senzills per a permetre desbloquejar el kernel de l’aparell.

Us deixo les instruccions per a solucionar el problema, però ULL! Realitzeu qualsevol modificació sota la vostra entera responsabilitat, ja sabeu que jugar amb el firmware pot acabar amb la vida de qualsevol aparell, i aquest no n’és cap excepció! A mi m’ha funcionat i per això crec que pot interessar a altres persones:

En aquesta pàgina ho explica tot. És imprescindible seguir exactament els passos del primer post, concretament la darrera part, i cito:

Els següents passos només s’han d’aplicar si el vostre aparell actualment té la versió de Wolder 1.4 amb el codi de data  20100901 instal·lat i et trobes que no pots actualitzar el firmware:

1. Descomprimeix l’arxiu i col·loca tots els arxius dins el directori font de la targeta SD (preferentment prèviament formatejada )
2. Engega el teu Boox i vés al directori font de la targeta SD on acabes de copiar els arxius.
3. Clica sobre l’arxiu que s’anomena: kernel_update.oar
4. Veuràs durant uns instants una icona de rellotge pampalluguejant. Desapareixerà de seguida
6. Col·loca qualsevol actualització del firmware al directori fons de la targeta SD. (en el meu cas he utilitzat el darrer disponible: 1.5.1 20110629)
7. Actualitza el dispositiu (cal extreure primer el llapis, obrir la part superior de la carcassa posterior, amb la punta del llapis presionem el botó on hi diu RESET mentre mantenim apretat el botó OK de la part del davant del dispositiu. Deixem d’apretar el botó de RESET però encara mantenim uns segons apretat el botó de OK. Quan apareix a la part inferior de la pantalla que s’està actualitzant, podem deixar d’apretar el OK. I paciència, que ja està tot.

 

Els arxius necessaris per a procedir a fer això són aquí sota, simplement baixeu, descomprimiu i copieu tots els arxius a la SD directament:

Arxius per reparar l’error de Wolder

Arxius per axtualitzar a la versió 1.5.1 20110629 

Sort en les actualitzacions!

Black Hawk down. Mark Bowden

Aquesta novel·la de guerra narra els fets reals que van ocórrer el 1993 a Somàlia, durant la intervenció de pau que va iniciar les Nacions Unides. Els Estats Units van enviar la seva força d’elit Delta i els Rangers en una de les seves habituals missions per a detenir i endur-se dos capitosts del senyor de la guerra Mohamed Farrah Aidid. El problema és que hi van a ple dia, al mig de la zona controlada per aquest Aidid.

I les coses comencen a anar malament des del principi. La força aerotransportada deixa les unitats delta i ranger a la zona correcta, però un dels soldats cau de la corda i queda malferit al mig del carrer. La força terrestre té greus dificultats per arribar als punts previstos. La casa que s’ataca per a detenir els capitosts no és la correcta… i tot això fa que es trigui més temps del normal en donar per acabada la missió i extreure els soldats de la zona. Els homes d’Aidid i els civils somalís es rebelen contra aquesta invasió americana i es mig organitzen i ataquen els soldats. No estan ben entrenats ni ben armats, però són una quantitat immensa de gent. Aconsegueixen abatre primer un helicòpter Black Hawk que cau al mig de la ciutat de Mogadiscio. Posteriorment n’abaten un altre amb el mateix resultat, i 2 més que aconsegueixen aterrar de manera forçosa en zona segura.

El que havia de ser una missió estàndard es converteix en un infern per a tots, soldats i civils.

L’autor dedica les darreres 150 pàgines aproximadament a rendir comptes de com n’és d’acurada la narració, ja que es basa en les declaracions de centenars de soldats, entrevistes personals, investigacions realitzades de manera oficial i oficiosa, visites de camp, converses amb alguns capitosts somalis que van participar en la batalla… El resultat és aquest llibre i la pel·lícula anàloga que relata els fets tal hi com van ocórrer, mirant de cenyir-se a la realitat al màxim.

M’ha semblat una narració molt acurada i interessant. Ara queda pendent repassar la pel·lícula per a poder solapar-la amb aquesta narració. Impressionant novel·la de guerra.

Si tu em dius vine ho deixo tot, però digue’m vine, Albert Espinosa

Aquest llibre fa unes setmanes que el vaig llegir. Com que això de publicar la ressenya implica un mínim esforç en recordar el llibre i buscar el temps d’escriure, encara que siguin dues ratlles, acostuma a passar que quan estic embolicat en d’altres coses el blog queda en segon terme. I aquest llibre una mica més passa a l’oblit directament. Ras i curt, els llibres d’autoajuda (com jo definiria aquest d’avui) no m’agraden. No m’agraden ara i no m’han agradat mai, encara que molta gent els trobi la mar d’interessants. Per començar, jo no era conscient que estava a punt d’encetar un llibre d’aquest tipus, sinó probablement ja ni l’hauria escollit. Però suposo que per una raó de merchandising el títol ha sonat molt darrerament, tothom en parlava i quan hem va caure a les mans vaig pensar que seria una bona opció. Llegeixo per costum tot el que cau a les meves mans, però com que el temps és limitat prefereixo escollir una mica les lectures. Darrerament no ho estic fent massa, la prova és la quantitat i varietat de llibres que m’estic empassant sense pena ni glòria. Llegir llegeixo igualment, però la qualitat o les temàtiques sembla que darrerament no van a l’hora…

I és el que m’ha passat amb aquest llibre. No és que sigui dolent, passa que les grans frases no m’interessen. Memoritzar una frase de les que deixa anar el llibre per a després mirar de quedar bé en una conversa és com a mínim pedant. La història és curiosa, i tracta d’una mena de detectiu que es dedica a localitzar nens perduts. I quan la seva relació de parella s’acaba és un bon moment per tancar el cercle que durant la seva infantesa havia deixat obert, a la illa grega de Corfú.

Pel meu gust, una lectura que no m’aporta el que jo busco en els llibres, i és que hem transportin a la seva història i m’ensenyin sense adonar-me’n. Si vols aprendre alguna cosa d’aquest llibre has de fer una reflexió profunda i dedicar-hi força temps per analitzar-lo i pensar-hi una mica.

El templario, de Michael Bentine

Les meves preferències literàries darrerament sembla que han patit una lleugera variació, declinant-se més cap a la novel·la històrica (i els que tinc preparats són temes similars, encara que més actuals). Aquesta vegada es tracta de la història d’un jove hospitalari aspirant a cavaller templer que per fervor religiós s’embarca cap a Terra Santa, a participar en les croades. Lluita contra Saladí i les seves tropes i al costat de Ricard Cor de Lleó d’Anglaterra durant la tercera croada (el 1191 DC). La novel·la s’emmarca en un període polític molt convuls i posa l’accent en la cabdal importància del fet religiós i sobretot cristià en el món occidental. No resulta farragosa amb les descripcions, que sense desaparèixer són concises i de poca extensió, i tracta els temes de la lleialtat, l’honor, l’amor i la mística, a més de la traïció, la cobdícia i la venjança.

Una novel·la relativament curta que passa ràpida i enganxa molt. Recomanable si us agrada una mica la temàtica de l’alta edat mitjana, els croats i els templers.

Sanctus

De Simon Toyne.

Un llibre que també enganxa, encara que la temàtica sembla que segueix en gran manera El Codi DaVinci. Tracta d’una secta milenària que es manté difuminada de cara a la societat, però al mateix temps té un poder abismal sobre les decisions que es prenen arreu. Des del principi dels temps de la cristiandat s’han dedicat a ocultar i manipular les veritats que puguin ser pernicioses per a l’Esglèsia, arribant a cometre crims inconfessables sense cap pudor per a mantenir-ne el secret. Una altra secta, oposada als primers, tracta de dur a la llum els documents ocults. Un monjo es lleva la vida i desencadena tota la trama. El final una mica fantasiós pel meu gust, però què hi farem, és una novel·la!

Apocalipsis Z. La ira de los justos

Un llibre de Manel Loureiro. I com sempre m’adono que és la 3a part d’una serie!

La veritat és que es llegeix molt ràpid i a gust, si t’agrada la temàtica zombie! Tracta de 3 supervivents que fugen de les illes Canàries amb un iot massa petit com per arribar a alguna zona segura. Quan una gran tempesta sembla que se’ls endurà al fons del mar, apareix un gran petroler que els recull i els duu a una zona segura dels Estats Units, una ciutat on tot continua amb normalitat, encara que al seu voltant l’apocalipsi zombie s’ha desfermat igualment. Els seus salvadors resulten ser ultracatòlics i profundament racistes, i creuen ser els únics supervivents… fins que entra en joc la única potència mundial que gràcies a l’hermetisme de les seves fronteres no ha patit la invasió: Corea del Nord.

Lobo. Un topo en las entrañas de ETA

Ja fa un temps que he llegit el llibre i estava a punt de deixar-ho estar però crec que no és moment de perdre el fil.

El llibre directament no m’ha agradat. És una mena de biografia estranya d’un infiltrat espanyolista dins d’ETA, i de com les seves conviccions polítiques (profundament franquistes) el porten a arriscar la pell en un ambient clarament advers, provocant danys irreparables entre els dirigents i integrants d’ETA. Una persona sense cap mena de formació prèvia aconsegueix uns resultats clarament brillants on d’altres possiblement millor preparats han fracassat. Relata un munt d’operacions especials sempre per sobre i amb una manera de relatar els fets força decebedora. Es fa llaaarg de llegir! Massa noms, massa títols, massa referents. Crec que s’ha quedat a mig camí de ser una bona crònica.

Festa Major d’Escaldes Engordany

M’acaba d’arribar a les mans la programació de les activitats per aquesta Festa Major d’Escaldes Engordany, i vist que no l’he sabuda trobar enlloc més, opto per publicar-la, a veure si així agafa més ressò i arriba a més gent. Tampoc m’ha arribat encara a casa, i això que ja falta ben poc per a que comenci!

La programació és un arxiu en PDF de la Unió Pro-Turisme d’Escaldes, que són els que ho organitzen. Pel que veig els manca una persona al departament de comunicació!

L’arxiu, aquí