Dia: 26 de maig de 2024

L’hospital dels pobres, de Tània Juste

Una novel·la preciosa que mentre ens narra la història dels prohoms, metges i arquitectes de la ciutat comtal també ens explica com es va anar planejant i construint un nou hospital per atendre els malalts de Barcelona, amb la voluntat de ser dels més avançats, seguint la línia dels hospitals que es feien a Europa. I el resultat va ser el magnífic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ara ja substituït per un nou hospital, i havent quedat tancats els pavellons modernistes per a ús i gaudi dels ciutadans i turistes.

Bonica i encisadora novel·la.

39+1, de Sílvia Soler

Acostumo a fugir d’aquesta mena de llibres, perquè em semblen vulgars i no em desperten l’interès. Però amb aquest vaig fer una excepció, i me n’alegro d’haver-la fet! Ideal si formes part d’aquesta generació nascuda entre els 60 i els 80 perquè moltes de les anècdotes et poden interpel·lar i si no, almenys et faràs un bon tip de riure.

Entretingut.

Balzac i la petita modista xinesa, de Dai Sijie

Aquesta novel·la és ben diferent de la resta i molt interessant de llegir. Som al 1971 i narra la vida de dos joves xinesos fills de professionals lliberals que després de la caiguda en desgràcia dels seus pares són enviats a un poble perdut de les muntanyes per a rebre una educació -reeducació- comunista. Els dos joves no saben adaptar-se a la seva nova vida i rol, i aconsegueixen sobreviure amb enginy i canvien el dur treball com a peons per l’ofici de contacontes explicant les pel·lícules que veuen a la ciutat on hi ha cine (al poble no n’hi ha). Al mateix temps, un d’ells s’enamora de la filla del tallista, i tot això mantenint oculta una maleta plena de llibres prohibits pel règim.

Lectura recomanable i deliciosa.

 

Plataforma, de Michel Houellebecq

Com no podia ser d’una altra manera, l’autor ho torna a fer. Aconsegueix agafar un dels temes tabú de la societat actual i el posa davant dels nassos per a enfrontar-nos amb tota la cruesa de la realitat. El protagonista, cansat de viure i amb cap esperança ni delit que l’empenyin a tirar endavant, va vivint a seva vida amb la mateixa intensitat que ho faria un mosquit atrapat en ambre. És un ambient totalment depriment, que només fa que empitjorar quan a més entra en joc el mercadeig i turisme sexual impune que es pot practicar al sud est asiàtic.

Una novel·la dura, impactant i que et deixa anorreat. Costa refer-se.

Ampliació del camp de batalla, de Michel Houellebecq

Una altra novel·la crua i depressiva d’aquest autor. Amb el seu estil inconfusible va desgranant la vida del protagonista, home sol i depressiu, buit i sense cap ànsia de viure ni de sortir ja no de la mediocritat en que es troba immers sin´´o de la vida en general. De tant fosca i depressiva resulta ser una lectura divertida i que atrapa. Toca de plè un altre dels tabús de la societat actual, i és la superficialitat amb que vivim. Interessant.

Submissió, de Michel Houellebecq

La descoberta d’aquest autor ha estat impactant. Els temes que tracta, el llenguatge barroer, el fatalisme i la mediocritat que destil·len totes les seves novel·les produeix un efecte curiós i magnetitzant. De cop i volta necessitava llegir més coses d’aquest autor tan curiosament vençut.

En aquesta novel·la, ambientada a França en l’actualitat, es planteja un tema espinós i és la possibilitat que a França de manera imminent guanyi les eleccions un partit àrab i arabista no radical. Ens exposa la situació vista des d’un analista de seguretat de la DGSI, que es contraposa a l’adormida massa de votants francesos que deixen el futur del país en mans de persones que tenen una visió de la política íntimament lligada a la religió i que ràpidament inicien el procés de conversió a tots nivells.

Interessant i impactant ( i groller i inadmissible, també).

L’estret camí entre desitjos, de Patrick Rothfuss

Quan em vaig assabentar que finalment l’autor havia publicat la continuació de la saga, vaig fer mans i mànigues per a llegir-la el més aviat possible, i en català. La decepció va ser majúscula! No em podia creure que allò fos el que se suposava que havia de recollir el testimoni dels anteriors relats, que combinaven la passió, la imaginació extravagant i històries fantasioses narrades amb cura. És com si l’autor no hagués escrit aquest llibre, o com si de cop i volta hagués perdut tota capacitat per escriure.

El més curiós és que l’autor en un escrit del llibre en parla com si n’estigués molt cofoi. Surrealista (o jo no he entès res).

L’obrador dels prodigis, de Christian Escribà i Sílvia Tarragó

Aquest és un llibre dolç ambientat en plena postguerra espanyola, a Barcelona, i utilitza les receptes delicioses i delicadíssimes dels diferents postres que es servien a la famosa pastisseria per a explicar-ne la història i vicissituds i ens narra la vida a la ciutat, amb l’Alba com a protagonista exercint un ofici fins aleshores vetat a les dones, com es veu terriblement atreta per un home distingit i acabalat però festeja i s’acaba casant amb un altre home, i entremig com la “màgia del dolç” serveix com a excusa per explicar una i altra vegada totes les anècdotes que hi passen.

Un llibre diferent. El més interessant és la descripció precisa i el llenguatge emprat cada vegada que es parla de cuina. Per la resta, no val la pena.

Oblivion, un cel rere l’altre, de Francesc Miralles

Un relat curt i interessant, que enganxa sobretot per la seva història demencial i psicodèlica que si no t’ha espantat en les primeres 15 pàgines és senyal que arribaràs fins al final.

Explica la història d’un pobre noi -Sasha- d’un poble perdut de les illes Canàries que desembarca a la gran ciutat per a prosseguir els seus estudis, i només arribar comencen els problemes. Un parent que desapareix i un grapat de noies que van entrant i sortint de la seva vida, intensíssima i caòtica, tot barrejat amb uns americans que experimenten amb l’amor i les seves possibilitats.